Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a finalitats analítiques, estadístiques i per mostrar-te publicitat personalitzada sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si vols més informació, pots obtenir-la fent clic a la nostra Política de galetes. Podeu acceptar totes les galetes prement 'Acceptar', podeu rebutjar totes les galetes prement 'Rebutjar', o podeu personalitzar la vostra elecció prement 'Gestionar'.
Diccionari econòmic - BIC
BIC
El codi BIC (Bank Identifier Code) o SWIFT (Society for World Interbank Financial Telecommunication) és una sèrie alfanumèrica que serveix per identificar i comprovar un número de compte. S'utilitza sobretot per emetre transferències fora de la Unió Europea i és un complement informatiu de l'IBAN (en anglès International Bank Account Number), ja que permet emetre a l'entitat emissora un missatge xifrat perquè l'entitat receptora sàpiga que rebrà la transferència i pugui confirmar-la. Per entendre'ns, aquesta sèrie permet als bancs tractar els pagaments de manera directa, àgil i sense costos, la qual cosa, al seu torn, abarateix el cost per als seus clients.
Canvia a millor, porta la nòmina a Bankinter i puja de banc
El codi BIC consta de vuit o onze caràcters que defineixen la sucursal on es va emetre el compte, i es configura de la manera següent: nom del banc, codis del país i de la província on es troba el compte i codi de la sucursal (opcional).
A més d'aquest identificador bancari i com ja hem esmentat abans, a l'hora de comprovar un compte hi ha altres codis. En primer lloc, el CCC (o codi de compte del Client), una sèrie de vint xifres que identificava el banc, la sucursal i el número de compte.
Tanmateix, la globalització i l'extensió de les operacions financeres més enllà de les nostres fronteres ha fet necessària l'emissió de pagaments transfronterers de manera àgil i segura. Per això el 2014 es va crear el codi IBAN, que va substituir el CCC i de fet és una evolució d'aquest.
L'IBAN és un codi alfanumèric comú establert pel Comitè Europeu d'Estàndards Bancaris. Serveix per unificar i estandarditzar el sistema de comptes dels bancs europeus. L'IBAN és compartit per tots els països pertanyents a la zona única de pagaments (SEPA), i d'aquesta manera s'asseguren una transmissió de dades estandarditzada i correcta. Tot i que cada país té un nombre de dígits diferent (per exemple, a Malta són 30 i a Bèlgica són 12), aquest codi ha facilitat la gestió d'operacions de comerç i transferències al si de la Unió Europea.
A Espanya operem amb 24 dígits, distribuïts de la manera següent: les dues lletres inicials ES corresponen als comptes d'Espanya; seguidament, dos dígits de control; quatre del codi de l'entitat; quatre més del codi de l'oficina de procedència del compte; dos d'un codi de validació (un algoritme matemàtic); i,I finalment, deu dígits corresponents al número del compte.